608 609 602 Laborables 09:00 - 13:00h


La pesca

La pesca de la Gamba vermella de Palamós

Segons dades de la FAO, la gamba vermella (Aristeus antennatus) és un crustaci amb un molt alt interès comercial, sobretot a la Mediterrània occidental. A Palamós constitueix des de fa molts anys el principal recurs. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la confraria local prové de la subhasta de gamba.

La població de gamba vermella que extreuen els pescadors de Palamós es concentra al llarg del rec o canyó de la Fonera, una espectacular vall submarina, de 50 km de llarg i 2.000 metres de profunditat, que arrenca a 3 milles del cap de Sant Sebastià. Aquesta regió de la plataforma submarina catalana ha estat estudiada en diverses ocasions per a comprendre la seva ecologia i dinàmica sedimentaria. La flota d'arrossegament es desplaça diàriament fins als caladors de gamba que es troben al llarg del rec. Arrosseguen les xarxes per les baranes (vores) i sots (parets) de la vall, a una distància màxima de 20NM del port - uns 35 km -, on poden fer diverses calades o "bols".

A Palamós, la pesca comercial de la gamba s'inicia sobre la dècada de 1930 i des de llavors no ha parat d'intensificar-se. Avui constitueix una pesquera monoespecífica a la que s'hi dediquen una quinzena d'embarcacions de forma quasi bé exclusiva. S'utilitzen arts d'arrossegament pels fons fangosos propers als cantos o "baranes" del rec, a una profunditat màxima de 800 m. Els pescadors utilitzen una tecnologia cada cop més avançada per conèixer amb precisió la seva situació i l'estat de la xarxa al fons. Pesquen en pendents de fins a 35 graus d'inclinació.

Recentment les embarcacions d’arrossegament de Palamós han realitzat una gran inversió en el canvi part de l’equip de pesca, concretament en unes portes més hidrodinàmiques sense contacte amb el fons marí. Aquest canvi ha fet que la pesca de la gamba sigui més sostenible amb la intenció d’ afectar el mínim en l’ecosistema marí.

Un cop la captura és a bord, els pescadors la seleccionen en funció de la talla: petita, mitjana, grossa i extra. En arribar a port, se subhasta a la llotja del peix i es distribueix a mercats d'arreu del món, des de la peixateria local a les botigues gourmet de països d'Europa, Àsia i Amèrica, inclosos els restaurants més exclusius.

Regularment, cada 6-11 anys, els pescadors pateixen una manca de gamba provocada pel fenomen conegut per "cascades submarines". Corrents d'aigua freda molt fortes i ràpides generades per l'acció del vent al golf de Lleó es canalitzen per les valls dels canons submarins de la zona, tot arrossegant les gambes a molta profunditat, allà on les xarxes dels pescadors no arriben. Aquest fenomen actua com una veda natural que reforça el reclutament i ajuda a pal·liar la sobreexplotació.

A Catalunya, la gamba és una espècie amb un altíssim valor comercial i un interès creixent per part de les flotes d'arrossegament de diferents pots. Amb tot, Palamós és el principal port de gamba vermella de tota la Mediterrània. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la Confraria de Palamós depèn d'aquest recurs. Genera anualment entre 3 i 5 milions €, amb un pes equivalent a un 20% de tota la gamba desembarcada a Catalunya.

 

Newsletter Subscriure's a la nostra newsletter